Suport a l’ensenyament

Suport a l’ensenyament

EDITORIAL

Un dels més grans i el més greu problema que té el disseny gràfic és la formació dels seus professionals.

Sense entrar en el com s’ensenya, que ha d’estar en mans dels docents i de la singularitat de cada centre docent, el què s’ensenya i, sobretot, per a quin nivell d’exercici professional s’aplicarà és una qüestió tan fonamental i transcendent com ignorada pels estaments –conselleries– que haurien de tenir-ne cura: ensenyament, universitats i, malgrat no ho sembli i per acabar-ho d’embolicar, treball.

El Col·legi ha posat de manifest aquesta situació caòtica en totes les oportunitats que ha pogut. El primer cop, en una jornada l’any 2006 amb la presència d’alts càrrecs d’ensenyament i representants de quasi totes les escoles i universitats que ensenyen disseny gràfic, a la seu històrica de l’escola Llotja, i més endavant i al llarg del temps, amb entrevistes documentades amb tots els estaments abans citats. Tots n’estan assabentats i sense ànim de coordinació ni d’afrontar la realitat.

La responsabilitat també es pot repartir en altres instàncies. Val a dir, per exemple, ja que l’hem esmentat, que la seu de Llotja al carrer d’Avinyó està en ruïnes i un grapat (immens per desproporcionat) de diners del titular, l’Ajuntament de Barcelona, se’n van a Glòries. Hi ha prioritats.

El resultat d’aquesta actitud ens ha portat a la situació actual. No sembla que hi hagi voluntat de construir o, simplement, posar-hi ordre, sinó que la constant és la de sempre: pegat sobre pegat. Anar tapant les fuites esperant que el temps vagi passant emmirallats en el “disseny Barcelona”. Una marca-façana que no està apuntalada per estructures sòlides i només lluu el rètol però no hi ha prou corrent per alimentar-lo.

Aquesta marca “Disseny Barcelona” no serà realitat encara que es repeteixi insistentment si, definitivament, no es construeix amb la participació de molts, molts professionals d’alta qualificació i amb una implicació generalitzada. L’activitat de disseny ha de ser acceptada com a necessària i rendible per l’empresa i la societat, en particular amb la petita i mitjana empresa.

Ens cal d’una vegada debatre què volem fer amb l’ensenyament del disseny gràfic. Per això donem suport a la carta oberta de l’Escola Massana. I per això està el Col·legi. Entre altres coses.

Malgrat tot, desitgem que aquesta acció sigui l’inici d’una revisió general de l’ensenyament actual del disseny gràfic i no sols una demanda puntual i limitada a uns interessos molt concrets o laborals.

Com apunt inicial a aquest debat que tants cops hem obert i que l’administració sistemàticament no ha volgut assumir com el més necessari, com el més important per marcar rutes de futur. Hem de recordar, un cop més, que no es pot plantejar un ensenyament si no es fixen els objectius d’inserció laboral, de responsabilitat professional, que són els que han de preparar cada nivell d’ensenyament. Per suposat, cal també clarificar les relacions correctes entre uns i altres de manera que la carrera professional quedi clara i, lògicament, esglaonada.

Tot això esmentat, la clarificació, no s’aconsegueix si no es determina, de forma real o, si més no, ideal, una família laboral pròpia que reculli el que avui són, de veritat i de forma habitual, les diferents tasques i responsabilitats de tots els professionals que estan treballant o que treballaran en el disseny gràfic.

 

Jesús Del Hoyo Arjona i Francesc Morera

 

Veieu la Carta Oberta de l’Escola Massana: Ens tallen les ales